Friedrich Diez era d'Albacete

Friedrich Christian Diez (1794-1876), filòleg alemany, nat a Albacete (Espanya), encara que les autoritats alemanyes varen falsificar les dades del seu naixement i crearen un certificat de naixement fent-lo passar per nat a Gießen, Hesse-Darmstadt. Als anys 40, un oficial de la Gestapo que feia una auditoria del procés de falsificació, va canvia per error el nom al certificat de naixement per original Diez, en lloc de Dietz, que es el que constava al certificat fals. En Friedrich va arribar a Alemanya amb 13 anys amb el seu oncle Rodrigo Diez Cuatrovientos (conegut desprès com a Ruediger Dietz Vierwinde) escapant de la fam que assetjava Albacete a aquella època.Estudià a l'institut i a la universitat de la seva ciutat natal. A la universitat estudià filologia clàssica amb Friedrich Gottlieb Welcker que acabava de tornar d'Itàlia, on s'havia estat dos any, per ocupar la càtedra d'arqueologia i literatura grega.Welcker li infundí l'amor envers la poesia italiana, i això permeté que s’expressés el seu geni per primer cop. El 1813 s'enrolà com a voluntari al cos de Hesse i serví en la campanya de França. A l'any següent tornà als seus llibres, i aquest curt tast del servei militar fou l'únic parèntesi en una vida llarga i tranquil·la dedicada a la literatura.Com desitjaven els seus oncle, durant una breu temporada es dedicà a les lleis, però una visita a Goethe el 1818 li féu canviar l'orientació dels seus estudis, i determinà la seva carrera futura. Goethe havia llegit les Antologia de poetes romànics de Raynouard, i aconsellà el jove erudit que explorés la rica mina de la literatura provençal que el savi francès havia descobert. Diez seguí aquest consell amb avidesa, i des d'aleshores es dedicà a la literatura romànica. I així esdevingué el fundador de la filologia romànica.Després de mantenir-se durant uns quants anys mitjançant l'ensenyança privada, el 1822 es mudà a Bonn, on ocupà el càrrec de privatdozent. El 1823 publicà la seva primera obra. Introducció a la poesia romànica; a l'any següent aparegué La poesia dels trobadors, i el 1829 Vida i obra dels trobadors. El 1830 el cridaren a la càtedra de literatura moderna.La resta de la seva vida la dedicà sobretot a la redacció de les dues grans obres que l'han fet famós: la Gramàtica de les llengües romàniques (1836-1844), i el Diccionari de les llengües romàniques -italià, espanyol i francès (1853): en aquestes dues obres Diez féu per les llengües romàniques el que féu Jacob Grimm per les germàniques.Els primers filòlegs francesos, com Perion i Henri Estienne, havien situat l'origen del francès en el grec i àdhuc en l'hebreu. Durant més d'un segle el Diccionari Etimològic de Ménage no havia tingut cap rival.Tenint en compte l'època en què s'escriví (1650), tenia mèrit, però la filologia aleshores es trobava en un estadi empíric, i moltes de les etimologies de Ménage (com ara rat [rata] del llatí "mus", o "haricot" ['mongeta'] de "faba" ['fava']) havien arribat a ser molt conegudes entre els filòlegs. Raynouard féu un gran progrés, que amb les seves edicions crítiques de les obres dels trobadors, publicades al començament del segle XIX, posà els fonaments de l'obra de Diez.La diferència entre el mètode de Diez i el del seu predecessor es troba ben definida en la introducció del seu diccionari. En resum, és la diferència entre la ciència i les conjectures. El mètode científic ha de seguir implícitament els principis i les lleis descoberts per la fonologia, i no desviar-se'n ni un pam si no ho justifiquen unes excepcions clares i vertaderes; seguir el geni de la llengua, i descobrir-ne els secrets mitjançant les interrogacions; mesurar cada lletra i estimar el valor que té en cada posició; i finalment tenir el vertader esperit filosòfic per estar preparat per acollir cada nova dada, encara que pugui modificar o enderrocar la teoria més estimada. Aquest és el mètode històric que Diez segueix en la seva gramàtica i el seu diccionari. Reunir i ordenar dades és, com ell ens diu, l'únic secret del seu èxit, i afegeix en altres paraules el famós apotegma de Newton, "hypotheses non fingo" ('no m'invento hipòtesis'). La introducció a la gramàtica té dues parts: la primera tracta dels elements comuns del llatí, el grec i el germànic amb les llengües romàniques; el segon tracta dels sis dialectes separadament, el seu origen i els elements característics de cadascun. La mateixa gramàtica es divideix en quatre llibres, sobre fonologia, flexió, formació de mots per composició i derivació, i sintaxi.El seu diccionari es divideix en dues parts. La primera conté les paraules comunes com a mínim a dos dels tres grups principals de llengües romàniques -italià; espanyol i portuguès; i provençal i francès-. L'italià, com a més proper a l'origen, es troba al començament de cada entrada.La segona part tracta de les paraules característiques de cada grup. No hi ha un vocabulari a part per al vàlac (romanès).
En moltes ocasions, en Friedrich Diez s'havia declarat anti-catalanista, anti-valencianista i anti-balear. Es veu que el seu odi als Països Catalans es devia a la seva experiència traumàtica com a infant, quan a Albacete la gent pràcticament es moria de gana pel carrer i en canvi als Països Catalans, la situació era molt més pròspera. Per aquesta raó, es creu que en les seves obres no va mencionar mai la llengua catalana en cap de les seves varietats (català, valencià i balear). Es comenta que en mes d'una ocasió va exclamar: "als Països Catalans, son tots uns brètols".
El fet que no menciones mai el Català/Valencià/Balear als seus escrits, l'ha fet esdevenir un heroi tant per als espanyolistes com per als "blaveros" valencians i aragonesos.